El que fem o deixem de fer a nivell personal queda en la nostra privacitat. Però quan estem realitzant una tasca acadèmica o professional hem de ser conscients que si elaborem documents que compartirem amb altres ho hem de fer amb el criteri i la rigorositat d'un professional.
Els consultors que he trobat fins ara han insistit molt en què tinguem en compte el que és material d'elaboració pròpia i el que és material que ha elaborat una altra persona. I ens han advertit que la UOC no permet cap mena de plagi sota cap concepte.
Sovint, per "novatos" i estic segur que sense cap mala intenció, tendim a copiar i enganxar -que és una molt bona tècnica i que ens estalvia molt de temps- però oblidem citar correctament d'on hem tret la informació i marcar gràficament què és escrit per nosaltres i què escrit per un altre.
A l'assignatura Introducció a la Informació i Documentació s'estudien els conceptes genèrics de la nostra disciplina. Entre d'altres, es va fer singular esment als drets d'autor i a com citar correctament les fonts que serveixen per a redactar els nostres treballs. Aquest post s'ha realitzat a partir de la documentació estudiada en aquell moment.
Després de sis anys al món dels blogs he vist des de blogs que citen les seves fonts com a professionals fins a blogs que troben una fotografia o un poema a la xarxa, el copien i l'enganxen i no en diuen res més (i no poso cap enllaç de mostra per no posar en evidència segons què). Sovint aquests darrers casos són més producte de la imperícia que de la mala fe. Però la sensació a primer cop d'ull és que aquella fotografia o aquell text és o ha estat creat per l'autor del blog. La ignorància no evita la falta.
I com deia al principi, a nivell personal podem actuar com ens sembli millor. Però si hem d'actuar com a professionals o volem que els documents que creem tinguin alguna credibilitat científica, caldrà que fem servir les normes que existeixen per deixar clar en què i en qui ens basem per fonamentar el nostre discurs.
Un dels blogs que he consultat (Reyes Baños, 2008) cita Umberto Eco i diu que va dir que citar era: "...como apotar testigos en un juicio".
Però m'estic allargant molt i el que volia dir és que ens cal tenir a mà les normes bàsiques de com citar la documentació consultada.
Així comparteixo amb vosaltres dues adreces electròniques on es recull resumidament com cal citar correctament cada document en funció del tipus de document que sigui:
Informació de la UOC: Criteris lingüístics de referències bibliogràfiques.
Universidad Carlos III: Cómo citar bibliografia.
I un cop que sabem com citar... Estic d'acord, suposo, amb vosaltres que això és molt farragós... Recordar què va amb negreta, què amb inclinada...
Per això s'han creat un munt de programes que ens poden facilitar la feina. Hi ha una pàgina a la Wikipèdia en anglès on fan una comparativa de diferent programari que ens pot ajudar a automatitzar la redacció de les referències bibliogràfiques: Comparison of reference management software.
Per part meva, dir-vos que utilitzo el Zotero. És una eina que vaig descobrir a Competències TIC en Informació i Documentació i que descriuré en un post específic en un altre moment. Només dir que serveix per disposar dels "favoritos" estiguis a l'ordinador que estiguis. I que a més et permet exportar les referències en diferents formats.
Fonts d'informació:
Referències bibliogràfiques (2007). [article en línia] UOC. <http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html> [Data de consulta 18 d'agost de 2012]
Cómo citar bibliografia (2012). [article en línia] Universidad Carlos III de Madrid. <http://www.uc3m.es/portal/page/portal/biblioteca/aprende_usar/como_citar_bibliografia> [Data de consulta 18 d'agost de 2012]
Reyes Baños, Fernando (2008). Periplos en Red. [blog] Accessible a <http://periplosenred.blogspot.com.es/2008/05/apastyle-software-para-elaborar-fichas.html> [Data de consulta 18 d'agost de 2012]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada